A ella , no li calia vestir-se de nit, ja que ella , sempre la vestien unes garlandes de llums, de bielles' estrelles. El seu mirar és una altra estrella, però no una més, És un esguard, càlid com el siol', brillant com la mateixa estrella polar, un referent dons, per a la resta d'estrelles i cossos brillants, perquè el seu ö és , com el far més lluminós. Potser avisa del alt risc d'apropar-se a les seves COStes, síNUosament perilloses , els seus llavis, són una lluna plena, plena d'un AMOR i AFECTE CORverds de misteris, i tot i un pensa que per ésser lluna són freds, res més lluny de la realitat. Són un pur reflex de la càlida llum del siol' del seu ullar. És diu, que com el siol, quan més brilla és de dia. És diu també, que els seus melosos petons, són com estels, que quan cauen, et compleixen tots els bons deSÍtjos...
