[Pieza 6: La Mar de Balansiya] (Letra en valenciano) (Cronista, recitat) Abans de la senyera, la ciutat tenia un altre nom: Balansiya, perla d'Al-Andalus, jardí entre el riu i la mar. Ací l'aigua era llei, i el sol, una promesa. (Estrofa 1) Minarets blancs que besen el cel del migdia, fonts que canten als patis d'ombra fresca, sèquies que reguen l'Horta, arrossars vora l'Albufera, i un mercat on es barregen cent llengües i cent perfums. (Cor) Balansiya, jardí de mar, perla de llum i d'aigua! Cada pedra guarda un cant, cada ona, una memòria. (Estrofa 2) Però al nord s'acosten els tambors d'un rei, i la mar murmura, com si ho sabera: la ciutat més bella del Llevant està a punt de canviar de destí. (Cronista) Mireu-la bé, perquè aviat serà una altra. (Cor final) Balansiya, jardí de mar, perla de llum i d'aigua!
