[Intro - fisarmonica + chitarra acustica brillante, ritmo che salta, stile Manel] Alba, Alba, ulls de mar la tieta que no es pot oblidar Alba, Alba, cinc de cinc i això no t'ho treu ningú, ningú! [Estrofa 1 - ritme alegre, narratiu, una mica irònic] Hi ha qui parla molt i no diu res i hi ha l'Alba, que pensa i sap el que es fa profunda com un llac de muntanya i tranquil·la com un matí sense pressa ens va ensenyar el català, paraula a paraula "això es diu així, i això no es diu pas" de Lleida a Barcelona, la millor mestra amb una idea clara dins del cap [Pre-tornada - puja l'energia, trompetes entren] I a la feina, què? Un cinc rodó! l'Anna ho va dir, i l'Anna té raó [Tornada - festa total, trompetes, cors, ritme ballable] Alba! cinc de cinc per tota la vida! ni l'Anna et baixarà la nota, no! Alba! ulls de mar i ment afilada de Lleida a Barcelona, la més llesta! i quan parlem, parlem de tot de Marc Ribas, de Descartes, del món Alba, Alba, cinc de cinc i això no t'ho treu ningú! [Estrofa 2 - més ritme, record divertit de la muntanya] A Andorra vam pujar fins dalt de tot jo amb les sabates trencades, quin desastre i tu, valenta, escalant la roca però al telefèric... ai, quina por! "no miris avall!" — i tu mirant avall penjats al cel, tremolant tots dos però vam arribar, sempre arribem perquè amb l'Alba s'arriba a tot arreu [Estrofa 6 - excursus, els llocs de l'Alba] I com et recordo, tieta, lloc per lloc: a Andorra, dalt la neu, escalant amb mi al carrer Consell de Cent, al teu barri caminant Barcelona, parlant fins tard i de Lleida, les arrels, d'on véns de debò els Pirineus al fons, la terra ferma de muntanya en muntanya, de ciutat en ciutat sempre tu, sempre l'Alba, sempre a casa [Pre-tornada 2 - encara més amunt] I si parles amb ella, ho pots dir tot però ella sempre té el cap ben clar, és clar! [Tornada - més gran, cors plens] Alba! cinc de cinc per tota la vida! ni l'Anna et baixarà la nota, no! Alba! ulls de mar i ment afilada de Lleida a Barcelona, la més llesta! i quan parlem, parlem de tot de Marc Ribas, de Descartes, del món Alba, Alba, cinc de cinc i això no t'ho treu ningú! [Estrofa 3 - espiritosa, la punxada sobre l'italià] Però tenim una pregunta, Alba maca: tu ens ensenyes català a tots, què bé fins i tot un italià, amb tu, parla català "molt bé, molt bé!" — ens surt perfecte, ja! però l'italià teu... quan arribarà? encara l'esperes? qui te l'ensenyarà? no em diguis que esperes que en Leonardo et faci de mestre... d'aquí a tres anys! [Pont - el Leonardo, amb el lligam de l'italià] Perquè mira, justament ell, el petit serà el teu mestre d'italià, ja ho veuràs en Leonardo et farà presonera "tieta, repeteix!" — i tu, atrapada a la seva presó no hi ha sortida ni en català ni en italià te'n vas però quina sort, ser presonera del millor mestre... de només sis anys! [Estrofa 4 - el cor de veritat, agraïment, més tendre però rítmic] I gràcies, tieta, per cuidar-nos sempre per ser-hi quan les coses es posen dures tu dónes força a la mama i al papa ets l'energia que aguanta la família quan la María Rosa et necessita, hi ets quan en Josep Maria et busca, hi ets no fas soroll, però ho sostens tot la tieta que mai, mai, no falla [Estrofa 5 - espiritosa, les patates i la Moderna] I tens un secret, Alba, que et fa encara més maca: de tant en tant et trobo amb la mà dins la bossa de patates! ai, la tieta seriosa amb els dits ben endins, "no m'has vist res, eh?" i justament per això t'estimo més perquè ets llesta, profunda... i molt humana! així que un dia anem tu i jo a la Moderna a fer-nos unes braves com Déu mana! [Tornada final - explosiva, tothom canta] Alba! cinc de cinc per tota la vida! ni l'Anna et baixarà la nota, mai! Alba! ulls de mar i ment afilada la tieta més estimada del món! de Lleida a Barcelona, muntanyenca, mestra presonera feliç d'un nen petit Alba, Alba, cinc de cinc i això no t'ho treu ningú... ningú! [Outro - fisarmonica que s'acomiada, alegre] Alba... ulls de mar... la nostra mestra, la nostra tieta... gràcies per tot... per sempre... (rient) i a la Moderna, eh, que t'espero!
