[Intro – 8 compassos] (Sintetitzador brillant amb filtre que s’obre, reverberació de placa, entrada gradual de bateria nítida i baix elèctric contundent. Sense veu, només un «Oh-oh-oh» de fons amb harmonies riques) [Verse 1 – 8 compassos] (Veu masculina principal, to conversacional, guitarra elèctrica ressonant, baix marcat) No sabíem que aquell vol a Austràlia portaria algú que es quedaria aquí. La Judit reia diferent quan trucava, i notàvem que alguna cosa estava a punt de florir. Eres l’onada que no esperàvem, com un cangur saltant pels boscos, que de cop para de saltar, somriu i es queda, amb la felicitat de qui troba el seu lloc. [Pre-Chorus – 4 compassos] (Pujada d’intensitat: sintetitzadors brillants, bateria més oberta, harmonies de fons) I ara que el temps ens ha deixat mirar-te bé, ara que ets casa, et vull dir una cosa que ja saps… [Chorus – 8 compassos] (Explosió pop-rock 90s, veu plena, cors amb harmonies riques, guitarres ressonants, baix potent) David, tan real, tan real, vas entrar sense avisar i et vam triar sense voler. David, tan real, tan real, la família és més gran des que t’hi vas posar. Ets aquell tros de sort que arriba sense fer soroll, i avui et diem alt i clar: benvingut al nostre món. [Verse 2 – 8 compassos] (Instrumentació baixa lleugerament: guitarra en staccato, sintetitzador amb hook, bateria ajustada) Recordo el primer sopar a casa, els quatre a taula, tu vas trencar el gel dient: «Literal, aquest menjar és brutal». I la Judit et mirava com es mira un port segur, i jo callava per no plorar d’emoció. Perquè un gendre no es tria, arriba i es queda, i tu vas decidir quedar-te sense pressa ni maleta. Vas aprendre els nostres acudits, les nostres reunions familiars, i vas fer-te estimar sense cap pressa. [Pre-Chorus – 4 compassos] (Tornada a l’ascens, sintetitzador creixent, cors «aaah» llargs) I ara que el temps ens ha deixat mirar-te bé, ara que ets casa, t’ho cridem perquè ho sàpigues bé… [Chorus – 8 compassos] (Màxima energia, veu principal doblada, harmonies masculines riques, reverb de placa generosa) David, tan real, tan real, vas entrar sense avisar i et vam triar sense voler. David, tan real, tan real, la família és més gran des que t’hi vas posar. Ets aquell tros de sort que arriba sense fer soroll, i avui et diem alt i clar: benvingut al nostre món. [Bridge – 8 compassos] (Petita pausa de bateria, només baix i sintetitzador amb pad càlid, veu més íntima, després buildup) I si un dia la vida us porta lluny, que sàpigues que aquí sempre hi haurà un racó. Perquè no és la distància, és el que es construeix, i tu, David, vas construir un pont entre dos mons. (Últims dos compassos del bridge: entrada progressiva de tota la banda) Tan real, tan real… (veu en falset, amb eco) [Instrumental Break – 8 compassos] (Sintetitzador hook en primer pla, solo de guitarra elèctrica resonant amb saturadora de cinta, bateria viva, baix contundent) [Chorus Final – 8 compassos] (Tornada completa amb tota la força, cors addicionals en resposta) David, tan real, tan real, vas entrar sense avisar i et vam triar sense voler. David, tan real, tan real, la família és més gran des que t’hi vas posar. Ets aquell tros de sort que arriba sense fer soroll, i avui et diem alt i clar: benvingut al nostre món. [Outro – 12 compassos] (La banda es manté enèrgica, després es desconstructeix: bateria espaiada, sintetitzador amb delay, veu i cors repeteixen «tan real, tan real» amb variacions, rialles de fons) Tan real, tan real… (cors: «David, tan real») Tan real… (guitarra ressonant fa l’últim acord amb reverb llarg) (Veu parlat, gairebé xiuxiuejat, amb reverberació de placa) «Benvingut, David. I gràcies per ser tan real.» (S’apaga amb l’eco de la paraula «real» i un últim cop de bombo sec.)
