Que la nit, sigui aquell amant ca't fa brillar de dia, i aquell qui canvia el color del teu cel, omplint-l'ö de colors, el qui també amb els seus dits, et fa veure aurores BO'REALS, i brollar sols rogents als teus llavis, estrellas als taus ulls . Fent ca las oras esdevinguin constel·lacions, i el tau desig molt més gran, esdevinint la més preuada estrella polar, entretant que'l temps el comptis amb l'abac dels bons records, i els dies els mesuris en tot moment amb somriures, o en miradas penetrants, perquè de dia, encara que plogui, faci sortir el sol a la teva ànima, i perque si fa sol, aquesta sigui l'estrella menys lluent del teu cel, i ö siguin de joia els taus ulls encisadors, ...
