(tornada) però m’heu format un cos però m’heu format un cos però m’heu format un cos (estrofa) El cos que va aprendre el pes del camí ara no és retingut per la terra; no s’escapa del món, sinó que l’obre, com porta que ningú no pot tancar. Allò que va ser donat en obediència és elevat sense ser abandonat; la carn no es perd en el cel, sinó que hi entra per primera vegada. (tornada) però m’heu format un cos però m’heu format un cos (estrofa) I mentre els ulls encara busquen en l’aire, una promesa queda en el cor: on ha entrat un, hi ha lloc per a tots, si el camí es fa des del lliurament. (tornada) però m’heu format un cos però m’heu format un cos però m’heu format un cos
